La crònica de les festes de Moros i Cristians d’enguany ve marcada principalment pel canvi de dates en la celebració dels dies de festa. Les votacions al mes de setembre de tot el poble, festers i no festers, i també festers no bocairentins, van donar un resultat majoritari a favor del canvi de dates al cap de setmana. Així l’any 2015 es trencava una norma que s’havia mantingut durant més de 150 anys. Enguany, els dies de festa grossa començaren el divendres 6 de febrer amb les Caixes i acabaren el dimecres 11 amb l’Eixabegó. Això sí, el programa d’actes es va mantindre exactament igual.
A la retreta de les Caixes de la vesprada i el castell de focs artificials va seguir el sopar i la tradicional desfilada nocturna. El maset va arribar gairebé al seu màxim aforament però tots els festers vam podem seure i gaudir d’un sopar ben animat. Els Moros Vells vam eixir en quart lloc, i una gran majoria desfilàrem amb la manta bocairentina, que molts agrairem en una nit gèlida (-5ªC). Malgrat estar l’aigua de la font congelada, en acabar la desfilada va haver una revetlla huitentera que va mantindre els festers més joves a la plaça fins ben entrada la matinada.
Dissabte 8 de febrer, dia de l’Entrada. Un gran debat s’havia generat al voltant d’un dels actes més esperats de les festes: si l’Entrada s’allargaria per caure en dissabte i les últimes filaes acabarien desfilant massa tard i sense públic. Des de la junta de festes i des de les juntes des cada filà s’havia parlat molt i s’havia treballat per intentar evitar aquest possible escenari. Es va recordar a tots els festers i festeres que foren escrupulosament puntuals i que començaren a formar al carrer València el màxim nombre d’esquadres. Semblava que amb més de 2.000 festers anava a ser molt complicat... però de vegades les persones ens sorprenem gratament. La puntualitat en l’eixida de cada filà, de la primera a la última, l’esplèndida organització que cada junta de cada comparsa va demostrar, van donar com a resultat un bell espectacle, ple de ritme i continuïtat. Els festers ho vam gaudir, de la mateixa manera que el públic, que es va mantindre al seu lloc fins l’últim moment, malgrat les baixes temperatures.
El capità dels Moros Vells, Ramón Micó Colomer, arribà a la plaça en la carrossa, on l’acompanyaven la seua germana, que feia les funcions d’ambaixadora, i la xiqueta Teresa Ferri, com a rodella. Els amics i companys d’esquadra, anaven desfilant al davant, en companyia de dos esquadres més, una de Banyeres i l’altra de Cocentaina, on Ramón ha estat i continua sent retor, respectivament. A tot el recorregut no van faltar les paraules i gestos d’afecte cap al nostre capità.
El diumenge 9 de febrer, dia de Sant Blai, amaneixia assolellat i fred. A les 8 del matí un nombrós grup de festers ja omplia la plaça, alguns encara al voltant de la taula parada amb coca, timó i herbero, altres a punt de començar la diana. Els Moros Vells vam acudir en quantitat, tant homes com dones, per formar un bloc compacte i nombrós. Després vindria la missa major i, per la vesprada, la processó, on un any més els festers mostraren la devoció i l’estima pel seu patró, amb tot un clamor de vítols en entrar el Sant a la plaça.
Dilluns 10 de febrer, dia de Moros i Cristians. Diana i missa matinera a l’ermita de la Mare de Déu d’Agost, que va oficiar el moro vell Blas Silvestre Navarro. Els carrers que envolten l’ermita es van omplir dels colors verd, blau i lila. En no cabre tots dins alguns van haver d’aixoplugar-se al portal d’Agost, ja que la pluja es va mantindre de forma intermitent durant tot el dia i va fer perillar la disparada d’arcabussos i mosquets. Finalment es va poder fer però amb un recorregut més curt, des de l’Escalinata. A continuació començà l’Ambaixada del matí, en la que s’estrenaven com Ambaixador moro, Pau Verdú, que havia estat els últims anys l’ambaixador cristià, i com a oponent del bàndol cristià, Miguel Pérez. Els dos van estar brillants als seus papers però malauradament la pluja va deslluir l’acte. Per la vesprada no es va disparar i l’Ambaixada es va realitzar al maset dels Moros Vells.
Després, desfilàrem des del pont fins a l’encontre amb els Mosqueters, obrirem files i els deixarem passar, per a continuar amb el tradicional intercanvi de maset. El dia havia estat intens i ple d’actes però encara en quedava un: la Retreta. Aquest any la junta dels moros vells havia contractat un grup de batukada per animar als festers i que la nostra representació en aquesta desfilada humorística fora més nombrosa (els últims anys només havia eixit la bandera).
A l’hora de començar, la pluja tornava a caure amb gana i encara que moltes filaes sí que desfilaren, els Moros Vells decidirem quedar-nos al maset, amb el bon ambient que havien creat el grup de Batukada de Caudet. Grans i menuts vam ballar al ritme dels tambors i tan ha agradat l’experiència que molts ja esperen que es repeteixca l’any vinent.
Dimarts 11, dia del Sant Crist. Matí d’intercanvi de whatsapps. Finalment es decideix que no es pujarà al Sant Crist, degut a la pluja. La missa i el “despojo” es farà a les Agustines. La representació de la conversió del moro al cristianisme fa que no càpiga ni una agulla a dins del temple. El nou ambaixador moro està nerviós, és normal, és la primera vegada que dona vida a aquest monòleg, ple de sentiment. I els moros vells omplim els esglaons i part del terra. Resulta un moment molt emotiu.
A continuació, una a una, les filaes s’enfilen cap a l’església per besar la relíquia del Sant. La banda de música ens empeny cap a dalt per després, una vegada més, acompanyar-nos fins al maset i acomplir amb un ritual més, la picaeta (ja hem perdut el compte de quantes en portem). Per la vesprada, tornem a la parròquia per al Cant del Te Deum, l’últim acte per a l’actual capità. Els trons dels arcabussos sonen fins l’església de les Agustines on s’oficia l’acte del canvi de bandes i d’on eixirà com a nou capità Vicente Ferrándis Mas i com a nova alferes Esther Tormo Belda. Una riuada de felicitacions reb als nous càrrecs a la porta i comencen el recorregut fins al pont acompanyats de trons i música. Allí arranca l’última desfilada de les festes a ritme de marxa mora. Pot ser perquè som conscients de que és l’última, un gran nombre de moros vells se suma a l’acte, que cada any resulta més multitudinari i, per tant, més espectacular.
Per la nit, per als més resistents encara queda un acte d’un gran atractiu: la Cordà. Llum, foc i olor a pólvora inunden els carrers assenyalats. Últimament aquest acte atrau aficionats als coets d’altres poblacions que venen a veure i participar de l’espectacle.
Dimecres 11, dia de l’Eixabegó. A partir d’ara, el dia per a descansar i refer-se de la festa sempre serà dimecres, això vol dir que molts no podran gaudir-lo perquè ja estaran treballant. Així i tot, a l’hora de dinar, qui pot intenta aconseguir un ratet més per poder anar al maset a menjar un plat de paella i acabar de comentar amb els amics les últimes cuetades de la festa.
|