Enhorabona, Ambaixadora!

És bo tot el que sorgeix de vós,

i amb la vostra noblesa s'engalana

aquest temps;

els ulls tendeixen a mirar-vos,

s'alegren les orelles si escolten

el vostre nom,

i qui viu sense vós, viu enganyat

si espera aconseguir el que desitja. (...)

Umm-al-Alà bint Yússuf, poetessa del s. XI. Guadalajara.

La primera Ambaixadora de les festes de Moros i Cristians de Bocairent és la mora vella Imma Puerto Pascual. Atès que ja a altres pobles del nostre entorn hi ha dones que exerceixen el càrrec d’ambaixadora, sí que suposa un canvi molt important al nostre poble ja que, fins ara, ninguna dona havia representat el paper.

Hi ha qui pensa, com passa a les festes de Moros i Cristians d’altres pobles, que les dones no van participar en les guerres i batalles que al llarg de 800 anys van enfrontar als habitants de la península ibèrica i que, en conseqüència, no té sentit que les dones participen a les desfilades, les batalles o les ambaixades. Primer de tot: què mes dona si això fora realment així? Qualsevol tipus de festa és només per a la meitat de la població? Quines festes més tristes, doncs. Però, deixant de banda el caràcter sexista i masclista d’aquesta afirmació, res més lluny de la realitat: són moltes les fonts que parlen de diferents grups de dones que participaren a les batalles, així com dones que van governar els seus pobles i territoris, tant cristianes com musulmanes, és per això que és una fal·làcia aquest argument i, damunt, intentar justificar amb ell la participació o no en les festes de Moros i Cristians d’una part de la societat.

Pel que fa a la població musulmà, que al cap i a la fi és al bàndol que la nostra Ambaixadora representa a les nostres festes, el coneixement popular va poc més enllà del general que va entrar a la península el 711, l’emir de Còrdova, el califa, Almanzor, Al-Azraq o el darrer musulmà que va perdre el regne nassarita de Granada. Malauradament coneixem molt millor la història del bàndol cristià que del bàndol musulmà, i si parlem de les dones musulmanes de la història, encara menys.

Són molts els estudis que expliquen com moltes dones participaven i estaven al capdavant fins i tot de batalles. Dones com Yamila bint Abd al-Yabbar[i] (s. IX): una dona que participava en combats i bregues al costat del seu germà Mahmud b. Abd al-Yabbar i les gestes dels quals van quedar en la memòria popular com a motiu de cants en les celebracions de noces. O també el cas d’una família berber de la tribu de Saddina establida a Sorita que, a principis del s. X, van patir les ànsies expansionistes dels Banu Di-l-Nun de Toledo. Segons diu el cronista Ibn Hayyan, la germana del governador del lloc, Jalaf b. Abdus, va alliberar la fortalesa i es va defensar de les tropes de Banū Ḏi-l-Nūn (…)”[ii].

Altres dones com Subh al-Baskunsiyya[iii], d’orige basc, es va vore implicada en la desaparició del califat de Còrdova i la desmembrament d’Al-Andalus en els regnes de taifes per la seua relació amb Abu Amir Muhammad ben Abi (“al-Mansur bi-Allah” Almanzor), o Aisha bint Muhammad ibn al-Ahmar qui va liderar la ferma resistència als Reis Catòlics en la presa de Granada. Aquestos són només alguns exemples que contradiuen allò tan ximple de que “la guerra només la feien els homens”. Açò ja no és excusa de res, i menys com per a impedir la participació de les dones en tots els àmbits de la festa, cosa que, per altra banda, Bocairent fa dècades que té superat. Així doncs, ara, com a representant de totes aquelles persones que al llarg d’una part molt important de la nostra història van lluitar per la terra en la què vivien, Imma ha pres el testimoni per representar-nos, des dels Moros Vells, a tot el bàndol moro en les nostres “batalles” de commemoració.

Com ella mateix ens comentava en estes pàgines el 2021, la decisió de fer-se càrrec del paper d’Ambaixadora, tan important a les nostres festes de Moros i Cristians, venia pel seu desig de representar a la nostra filà i a tot el bàndol moro i viure una part de la festa i de la història que només és possible si s’ès Ambaixadora. A més, i personalment, suposava poder unir dos de les seues passions: les festes de Moros i Cristians i el teatre, i aprofitar-les per obrir una porta més a les dones en la festa.

I així, el matí del dilluns 6 de febrer de 2023, després de dos anys sense festes per la Covid-19, Imma estava a punt d’acomplir un dels seus somnis: ser l’Ambaixadora mora de les festes de Moros i Cristians de Bocairent. Pel que dien les prediccions meteorològiques, l’oratge no estava per col·laborar, però tots pensàvem, o més be desitjàvem, que no fora massa, potser alguna arruixada i poc més. Tot estava ja enllestit: les tropes cristianes i mores ja havien escenificat la batalla pels carrers de Bocairent i ja estaven disposades unes a defensar i altres a fer seu el castell. La nostra Ambaixadora, al capdavant de la comitiva mora, inicià l’apropament a la fortalesa i començà el seu parlament. La seua veu anava prenent força i tota la plaça escoltàvem expectants i embadalits els parlaments d’Imma i de Miguel, l’Ambaixador cristià. Poc després començava a plovitejar i totes les persones presents patíem per si s’havia de suspendre l’ambaixada. Algun raig de sol hi va fer la seua aparició en un moment del parlament de l’Ambaixadora, però va ser fugaç i continuà la fina pluja. Finalment, l’ambaixada es va poder finalitzar, però per a la vesprada s’anunciava més pluja. Com podia ser què, després de dos anys sense festes i l’estrena d’Imma com Ambaixadora, el dia no fora tan lluït com tots i totes esperàvem? “Molt fàcil”, ens explicava després Imma, “el debut de tots els ambaixadors va acompanyat de pluja”; no sense certa ironia va afegir: “és el nostre bateig: Albero (José Vicente Albero Vicedo), García (Pere García Ferre), Ferran (Ferran Vañó Fuster) i Pau (Pau Verdú Navarro) també es van mullar el dia de la seua estrena com a ambaixadors moros, així que és una mena de tradició, no hi ha debut sense aigua”. Així doncs, es complia la “tradició” i d’alguna manera ens sentíem conformats.

Amb aigua o sense aigua la representació d’Imma va estar plena de força, plena de desvaniment per fer fora al bàndol cristià del castell pel matí i per defendre’l amb vehemència a la vesprada. Els seus pares, Eusebio i Manolita, ens explicaven que van patir nervis pel debut el dia de Moros i Cristians i més amb l’oratge que s’esperava, però només començar el parlament tota aquella tensió es va esvair al sentir la veu d’Imma omplir la plaça. Va deixar d’importar l’oratge perquè l’Ambaixadora va fer que el bàndol moro només ens preocuparem de fer nostre el castell de Bocairent. Grandíssims ambaixadors han representat el paper amb convicció i orgull, però Imma, amb el seu afany i coratge ens arrossegava cap al triomf de fer fora al bàndol cristià com mai s’havia fet.

El colofó esdevindria a la sendemà, a l’església parroquial on va tindre lloc el “Despojo”. Imma va representar la conversió al cristianisme com qui es nega a l’evidència des de la passió de les seues conviccions, però finalment acceptant el seu destí. L’emoció, la nostàlgia per allò que es deixa darrere i l’esperança en que el que vinga siga millor són sentiments que la nostra Ambaixadora transmetia i que ens van captivar a totes les persones que compartirem amb ella aqueixos moments. Fins i tot, persones que, d’haver-se fet el “Despojo” al Sant Crist no l’hagueren pogut gaudir, van agrair poder-lo veure representat per la nostra Ambaixadora Imma.

Des d’aquestes pàgines, la filà dels Moros Vells volem donar l’enhorabona a Imma i agrair-li haver donat el pas de ser la primera Ambaixadora de les festes de Moros i Cristians de Bocairent. Gràcies per la teua implicació, gràcies per la teua passió que ens has sabut transmetre i gràcies per fer-nos sentir tan orgullosos. I a més, per ser la capdavantera d’una tradició que desitgem continuen moltes altres dones.

Amb la vostra noblesa s’engalana aquest temps.

La Junta de la Filà dels Moros Vells.

[i]Sabias y guerreras. Mujeres bereberes en al-Andalus. De Felipe Rodríguez, Helena. Al-Andalus Una historia también de las mujeres. Centro de Estudios Andaluces. 2021.

[ii]Ibn Ḥayyān, Crónica del Califa 'Abdarraḥmān III an-Nāṣir entre los años 912 y 942. Al-Muqtabis V, traducción notas e índices por Mª J. Viguera y F. Corriente, Zaragoza, 1981, p. 157. Viguera, Mª Jesús “Reflejos cronísticos de mujeres magrebíes y andalusíes” en Anaquel de Estudios Árabes, 12 (2001), pp. 829-841.

[iii]Esclavas cristianas en al-Andalus. Siervas y madres. De la Puente González, Cristina. Al-Andalus Una historia también de las mujeres. Centro de Estudios Andaluces. 2021