Banda i Festa

Dia un trompetista d’una banda que la música és la vida emocional de la majoria de persones; siga com siga la nostra vida, pobra d’aquella persona a qui la música no li mou l’ànima, no l’emociona o simplement no l’acompanya en moments del seu viatge. Però la música, tant important per a la vida i més en concret per a les nostres festes, necessita que algú la interprete.

Preparant aquest article, vam estar repassant fotografies per tal de incloure-hi imatges de les bandes de música que ens han acompanyat al llarg de la nostra història. Malauradament, fotografies de les agrupacions musicals n’hem trobat de ben poques, però així i tot, al vore fotografies de diferents èpoques i moments de la festa, sempre ve al nostre subconscient la música: una esquadra a “l’Entrà”, la Processó de Sant Blai, les dianes,...són moments que, encara que no s’hi veja cap músic, sabem que la música està present i, automàticament, a la nostra memòria ve una marxa mora, un pasdoble, una marxa cristiana... Aquesta és la música que ens acompanya sempre a les nostres festes, la música sense la que no les entendríem ni las gaudiríem, i açò gràcies sempre a les bandes de música.

Albert Alcaraz i Santonja al seu llibre Moros i Cristians. Una festa[1], ens explica que al segle XIX, molt sovint, la música en els actes de festa era interpretada per tabal i dolçaina. Ja a les acaballes de segle començava a composar-se la música pròpia dels Moros i Cristians com son els pasdobles “dianers” A principis del segle XX sorgeixen les marxes mores, com ens conta l’autor, i a mitjans del mateix segle apareixen les marxes cristianes. És així com una música molt concreta esdevenia la música característica de les festes de Moros i Cristians. Evidentment, i encara que les bandes de música ja participaven de les festes, tota esta música nova que anava incorporant-se als diferents actes de festa, amb tots els seus matisos de composició i interpretació, exigia un major nombre de artistes que la interpretaren. Així, a poc a poc, i segons les possibilitats de cada filà, les bandes de música esdevindrien un dels pilars fonamentals de les festes de Moros i Cristians al incorporar-se a tots els actes oficials amb les seues interpretacions.

Actualment, totes les nostres filaes compten amb la participació de diferents bandes de música que ens acompanyen al llarg de tots els actes. La relació que s’estableix entre la filà i la banda va molt més enllà dels dies grans de festa, i així, i com passava abans, quan no hi havia masets i els músics es repartien entre les cases dels festers, obrir la porta de ca nostra a les persones que omplin el poble de sons i alegria, però també de solemnitat quan cal, estableix uns vincles molt més forts que la simple relació professional. En són molts els moments que es comparteixen amb la banda que, com uns membres més de la filà, participen de tot el que suposa la nostra festa i ja no que hi participen, fan la festa. Moments especials i emotius en son molts, però potser perdre a qualsevol membre d’una banda ens afecta com ens pot afectar la pèrdua d’un integrant de la filà, a l’agost de 2024 va estar el moro vell Eusebio Puerto Pérez, i fa dos anys vam perdre a Carlos Sanjuan Nàcher, el “tio Carlos” , de la Unió Musical d’Atzeneta, que faltava el març del 2023. En ells dos volem fer també un homenatge a totes aquelles persones que ens han fet arribar el seu mestratge a la festa i a la música al llarg de tota la història de la nostra filà.

Centrant-nos en el tema d’aquest escrit, el 2010 es va publicar el llibre Els Moros Vells en les festes de Moros i Cristians de Bocairent, on s’hi arreplegava l’article “Les bandes de música a la filà dels Moros Vells”. Per a aquest programa hem volgut recuperar la tasca realitzada per la Junta de la Filà d’aquells anys, amb Juan Ferre Vañó com a president, per tornar a donar-li difusió i tornar a fer un homenatge a totes les bandes de música que ens acompanyen a totes les filaes en el recull de les agrupacions musicals que han acompanyat als Moros Vells des de principis del segle XX.

Com ja es recollia a l’esmentat article, moltes han estat les bandes de música que han acompanyat als Moros Vells els dies grans de la festa. Des de fa poc més de cent anys fins a l’actualitat, les bandes de música de les que tenim constància documental i que han compartit amb nosaltres la setmana festera han estat les recollides en la següent taula:

Evidentment, les bandes de música que ens han acompanyat a la desfilada de la Nit de Caixes o a l’Entrada, posem per cas, en són moltes més; als arxius de la filà tenim arreplegades altres bandes que hi han participat i amb les quals s’han creat també vincles importants, com la Banda de Beniarrés, la de Castelló, la d’Alfafara, etc., però arreplegar totes les bandes que en algun moment han interpretat la seua música per als Moros Vells seria una tasca titànica, es per això que ens hem centrat en les bandes que ens acompanyen tots els dies de festes, des de la Nit de Caixes fins el dia del Sant Crist, en els actes oficials i al maset.

Com ja hem dit, la música fa festa i és festa. Cap de nosaltres pensaria que pot haver-hi una celebració sense música, i molt menys en les festes de Moros i Cristians; festes amb un component fonamental de carrer i sempre amb l’acompanyament de la banda i de la seua música. Però no qualsevol música: les marxes mores, les marxes cristianes i els pasdobles que les nostres bandes, les que ens fan desfilar i les que ens emocionen amb Febrer, de Juan Calatayud Castelló o amb No ho faré més de Vicente Català Pérez, per donar dos exemples, interpreten per fer-nos viure la festa d’una forma com ja no podem deixar de sentir-la ni d’entendre-la.

La Junta de la Filà dels Moros Vells